Una antologia de contes que recorre tota l'obra narrativa de Víctor Català, “la Quentin Tarantino de la literatura catalana” segons Laura Borràs
Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l'autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: més enllà de Solitud i Drames rurals, la major part dels seus llibres no han estat llegits d'ençà que els va publicar. Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l'extraordinària varietat del seu univers, desplegat al llarg de mig segle amb set reculls de relats. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d'aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres.
Per aprofundir en el coneixement de l'autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d'escrits de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats.
Del postfaci de Lluïsa Julià : «En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, “vida de monja i de finestrons tancats”, com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les “hores vagatives” es tanca en una habitació de les golfes, on troba l'espai necessari per escriure, la famosa «cambra pròpia” que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l'anomena «mon niu"."
