Al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s'hi tornarà a repetir mai més. Arreu, la tracció mecànica ha desplaçat la força animal, les granges de porcs i d'aviram han reemplaçat la cort i el galliner de casa, la calefacció de gas o de gasoil ha ocupat el lloc del foc a terra, el motocultor ha arraconat la fanga i l'aixada… Una desaparició de velles formes de vida i de treball que ha comportat, també, la desaparició o la reculada, en la parla viva, d'una bona part del llenguatge que els era inherent. Un llenguatge antic i ric que Josep Espunyes recull, en bona part, en aquesta obra.
