El que ara coneixem com a contes clàssics, són històries orals que han passat de generació en generació. No se sap amb exactitud quan van aparéixer, la qual cosa sí que sabem és que en el 1600, Charles Perrault els va donar forma literària, temperant, en molts casos, la cruesa de les versions orals per a adaptar-los a l’època. 200 anys més tard, Hans Christian Andersen i els germans Grimm (entre altres), farien el propi creant nous contes i transformant els de Perrault a la seua època. Ara, 200 anys després, es tornen a revisar i a actualitzar. Esta vegada, sense prínceps ni princeses, sense madrastres ni bruixes. Esta vegada, elles són les heroïnes i no necessiten a ningú que les salve.
