El sisè volum de la col·lecció d’obres de Jacint Verdaguer. L’autor, mossèn i poeta prolífic, va publicar també molts textos de no-ficció. En aquest volum es recull el seu diari de viatges per Europa i els textos autobiogràfics que el mossèn va escriure durant el temps que va ser suspès de les seves llicències com a sacerdot. S’afegeixen en aquest llibre un conjunt de poesies breus que caracteritzaven, segons Verdaguer, la bellesa pura de la geografia catalana.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902, malalt de tuberculosis.