Sovint l'origen dels valencians s'ha prestat a fantasies i a especulacions renyides amb la recerca científica. Darrerament, n'hi ha que han apel·lat fins i tot a l'ADN per tal d'invocar una immutabilitat genètica des de la més profunda Prehistòria. En aquest llibre, Ferran Garcia-Oliver rebat la presumpta “puresa de la sang” dels valencians, atesos els diversos pobles que passaren o s'instal·laren entre el riu de la Sénia i el Segura. Però, sobretot, mira d'examinar com s'han jutjat les aportacions de tots aquests pobles i col·lectius ètnics. Hi ha, en efecte, una «narrativa dels orígens”, a través de la qual emergeixen els afectes i els animadversions enfront d'aquest o aquell poble, els silencis, les ocultacions i els prejudicis —i també l'honestedat— dels historiadors, erudits i lletraferits que s'han ocupat d'una qüestió discutida habitualment amb passió. La naturalesa de la llengua i la definició de la «nació", no hi ha cap dubte, s'insereixen de ple en el litigi dels orígens, motius pels quals el debat ara i adés depassa l'àmbit exclusivament acadèmic per convertir-se en aspre cavall de batalla política.