«Mai no he sabut prendre decisions. Corregeixo. No n’he volgut prendre mai. Suposo que és una de les pors més grans de fer-se adulta. I jo per dins no ho he sigut mai. Suposo que és per això, i per sobreviure entre adults sense que s’adonessin que no era com ells, que he hagut de desenvolupar una gran capacitat de manipulació que ha obligat els altres a decidir per mi sense que se n’adonessin. Brillant, oi?»
