Una història negra

«És clar que encara teníem un lligam sentimental. Per l’amor de Déu, ¿segons vostè és possible haver viscut tota la vida junts i no tenir, com diu vostè, cap lligam sentimental?»

Una novel·la que és com una tragèdia clàssica: un gran misteri, impecable i cronometrat.

Primer acte: Roma. Una família infeliç. La Carla, en Vito i tres fills. Dos adolescents i una nena petita. El pare, en Vito, que fa vint anys que maltracta la dona, el troben mort en un abocador. La principal sospitosa és la Carla, la dona. I se l’enduen detinguda a la presó, en espera del judici. Ella al·lega que l’ha matat en defensa pròpia.

Segon acte: un gran judici mediàtic. La fiscal construeix un relat en què la Carla ha planejat el crim amb molts mesos d’antelació i a sang freda. La premsa destrossa la Carla, l’anomenen la Mantis religiosa. Ningú se la creu, només la defensen les seves companyes de la presó. «Sabem que tot és culpa del teu exmarit, estem amb tu, Carla.»

Tercer acte: ¿la Carla és una criminal? ¿La Carla és una santa? Arriben les revelacions. I aquí no hi ha ni dos ni tres girs. N’hi ha, com a mínim, cinc. I tots encaixen. Els fills, els parents i els amants. Tots hi juguen el seu paper.

A través d’una novel·la d’intriga, addictiva per la història que explica i per l’ambigüitat de tots els personatges, Una història negra va més enllà i ens parla de la culpabilització de les dones com d’un estigma social que encara les tenalla.