Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872–1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.
