Jo, que no he conegut els homes

Quaranta dones estan engabiades i privades d'intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d'un grup d'homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s'alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.
Un dia, després del so d'una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l'exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d'enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d'incògnites: la llibertat.

“Un petit miracle.”
The New York Times
Jacqueline Harpman (1929–2012) és una escriptora i psicoanalista belga d'origen jueu. La seva vida va quedar marcada de jove per la invasió nazi del país, fet que va obligar la seva família a fugir a Casablanca fins que es va acabar la Segona Guerra Mundial. Part de la família va ser deportada i va morir a Auschwitz. Després de cursar literatura francesa, va començar la carrera de medicina, però va contraure la tuberculosi i no va poder acabar els estudis. L'any 1967 es va llicenciar en psicologia i el 1980 va obtenir el títol de psicoanalista, i va exercir des d'aleshores i fins que es va morir. Va publicar la seva primera obra l'any 1958, però al cap de vuit anys va deixar d'escriure; va reprendre la carrera literària vint anys més tard i va arribar a publicar quinze novel·les, que li van reportar nombrosos premis literaris, incloent-hi el Médicis l'any 1996.