«Quan el sol va besar la ratlla de l’horitzó, més de cent persones buscaven amunt i avall. Portaven bengales, xiulets i llanternes. La majoria cridava: «Victòria! Victòria!», en un tètric contrast entre el nom i la realitat.»
La desaparició d’una nena posa en marxa els engranatges d’un univers narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris singulars. Una novel·la polifònica sobre un poble imaginari on, malgrat mèrits indiscutibles o tragèdies insuperables, sembla que un mal fat amagui tots els seus habitants sota una capa d’oblit.
Una vigorosa novel·la coral de profundes ressonàncies. Un abans i un després en la impecable trajectòria d’Isabel-Clara Simó, referent ineludible de les lletres catalanes.
