L’autora ha escrit aquesta novel·la com es dispara una foto, sense respirar, buscant la precisió, capturant l’instant. No triguem a adonar-nos que el text posseeix el poder de despertar sentiments als quals l’angoixa no és aliena. Provoca un estat de suspensió a través del qual reconeixem un dels poders de la literatura: atorgar a les paraules tot el seu poder explicatiu i figuratiu. És com si Angot aixequés el vel no per espantar-nos, sinó amb la finalitat que vegem i comprenguem. «Un text admirable, una experiència de lectura extraordinària. A l’instant de tancar aquest breu volum, tenim la certesa d’haver llegit un llibre immens» (Sylvain Bourmeau, Libération).
